dimecres, 8 d’agost del 2007

* EL PLAER DEL VOUYERISME


De vegades som uns tararots, per que sols esperem que ens aplegue el plaer, via entrecuix, els més frívols i viscerals, o via sentiments, els més puritans i virtuosos. Però no, no hi ha que tancar-se a rebre plaer per altres vies.

Fa uns mesos una bona amiga meua, en va deixar un llibre, ONZE MINUTS, del Pablo Cohelo. Jo havia sentit parlar d’aquest escriptor, però, no havia caigut a les meues mans cap obra d’aquest.

Quina va ser la meua sorpresa que quan vaig obrir el llibre estava ple de frases i paràgrafs sencers subratllats. La lectora anterior havia estat marcant tot allò que li suggeria alguna cosa.

Jo vaig anar llegint, i sense adonar-me, quan vaig acabar el llibre, tenia una certa sensació de plaer, d’una banda havia llegit un llibre que no estava gens malament. I d’altra havia estat, sense jo voler, llegint la visió més íntima de la lectora anterior.

Un acte sense precedent de vouyerisme. Però no del vouyerisme com s’entén al món de la TV. o de periodisme “sensacionalista”, si no d’un morbo per la lectura i per saber que han llegit altres persones.





fotos: L’esmentat llibre obert de bat a bat.

blog dedicat a escarlarta. ¿no podies triar un pseudo més faltal?



7 comentaris:

Anònim ha dit...

el puc assegurar que hi han 230000000 maneres d'estimar i totes son valides i produixen un gran plaer et tema esta en estar oberts i d'eixarse portar per el món dels sentiments ,pero bé cadascu es LLIURE de fer el que vullga i tots plegats anem amargan-mos i perguent el temps
i tu wpo em sap mal dir-te aço pero sempre el NOOOOOO per resposta i ben tancat per si de cas saps que el dic pitjor per TU
dia que passa no torna a ningun nivell
escarlata

Anònim ha dit...

sobre el pseudo escarlata en el meu poble diuen el que li ho ha tret que li ho entre jajaj

Anònim ha dit...

Ja t'he trobat, ja estic més tranquila, que encara que no tinca res a dir ,almenys tinc l'oportunitat de fer-ho, que aquell fotolog maleït no ens deixava. Fins prompte

Anònim ha dit...

En primer lloc vull felicitar-te pel canvi. La veritat és que m'agrada més aquest blog, el trobe més net, menys carregat i damunt si cal pots posar capítols o pensaments més llargs. I què fariem ací llegint-te si no tinguéssem un poc de voyeurs (i en certa manera d'exhibicionistes)?

Anònim ha dit...

Ja t'he comentat el flog de huí a l'espai on ens coneguerem...www.fotolog.com/iskio.... Que romàntic...

Que després de semicriticar-te la nova ubicació, dic jo que no està tan mal, perquè almenys pot retornar Montiel que ja fa temps que no sé d'ella, la teniem desapareguda. Espere q estiga bé, que tot li vaja de cine...Dona-li records meus, perfavor.

vivim_la_vida (menuda anònima,no? Sóc Caterina!;)jejeje)

Anònim ha dit...

vivim la vida la Montiel esta aci sols dir-te que noestic despareguda més bé he estat CENSURADA creia que aço de la censura havia passat ha millor vida per puc dir que no encara esta vigent la cosa te collons pero aixina es ,sort que el ISKIO fent honor a la gran persona que es s'ha preocupat i ha buscat un lloc on puguem tots opinar GRACIES ISKIO T'ESTIME TANT
la Montiel

Anònim ha dit...

Jo també estic més contenta amb aquest nou format. Estic totalment d'acord amb Montiel.