ARMES BLANQUES

ARMES BLANQUES

Tot el mon sap que son les armes blanques... i personalment crec que a casa hi ha molta arma blanca camuflada, si no que li ho pregunten a Angelita.

Angelita, una dona de sa casa, amb un munt d’històries personals acumulades amb un cert regust agredolç. El cas és estaven a casa després de sopar, Angelita i el seu home, ell segut al sofà mirant el futbol a la televisió, i ella com sol ser habitual, llevant taula i deixant la casa en ordre. Entre la cuina i la taula on havien sopat, estava el sofà, la televisió i el seu home tot nervioset per que el seu equip anava perdent el partit. Angelita amunt i avall deixant la taula neta i passant per davant de la televisió de tant en tant per anar retirant gots, coberts, i de més útils utilitzats per al sopar.

En un moment donat comença l’equip contrari a atacar cap a la porteria de l’equip de Paco, marit d’Angelita. El davanter, amenaçava amb el baló, el defensa no va saber esquivar al davanter que corria imparable amb el baló, quan veu l’oportunitat, xuta i li clava un gol a l’equip de Paco,.. gooooool, cridava el comentariste i Angelita en eixe moment passa per davant la televisió amb el drap de netejar taula i de la mala hostia que li entra a Paco, li revalla el comandament a distancia del televisor a l’Angelita, amb tanta mala sort que li pega just en el canto a l’ull dret. Angelita cau a terra de l’amargor del tro i el Paco comença a cagar hòsties i a maleir, Déus, Sants i Marededéus tot a una. Angelita tota gemponada a terra agafant-se el cap del mal que li feia i el Paco després d’haver tret a relluir a tot el santoral comença a maleir a Angelita...

Paco.- Imbècil que fas ahi ???? Desgraciada.

Ella, plorava tota dolorida del tro, i el comandament de la televisió al seu costat tot desbotifarrat, les piles per un lloc, el comandament per un altre i Angelita per un altre, i el fill de puta de Paco...

Paco.- Si no mirara a Déu et treia d’ahi a patades, subnormal !!!! Inútil que ets una inútil. Alçat d’una puta vegada que no em deixes vorer la repetició de la jugada. I deixa de gemecar que em poses nerviós.

Angelita, agafant-se l’ull és va alçar com va poder mentre un reguerol de sang li eixia entre el dits. El malparit de Paco li havia partit la cella.

Paco.- Si dona, si, si et pareix ara te’n vas i et deixes el “mando” de la tele ahí tirat !!! Torna arrere i porta’l, i les piles també !!!!

Ella, amb la ma que li queda lliure li allarga el comandament i després les piles, amb una certa por a que s’escape alguna bufetada extra, i corre cap al bany a vores el trau de la cella.

Paco mentrestant, torna les piles al compartiment del comandament i intenta donar-li veu i s’adona que no anava, intenta canviar de canal i el comandament no responia i va unflant del nervi que tenia. Li pega els colpets reglamentaris que tots peguem quan algun aparell no funciona a les nostres ordres, i repeteix de nou per vore si ja responia, però no. El comandament estava clínicament mort, i el Paco cabrejat, pel gol que li han clavat al seu equip, pel comandament trencant i per la inútil de la seua dona....

Paco anava encenent-se en flames per moments i pega un crit tot exaltat ...

Paco.- A vorem que fas ahí? vinga de gemegar. Ves eixint i vinent ací immediatament.

La pobra d’Angelita va eixir del bany amb la cella neta de sang i amb una gaseta que li feia de tapó per tal de no deixar brollar més sang, s’acostava amb la mateixa por que un gos quan el seu amo li ha pegat una patada per haver fet alguna cosa mal.

Paco.- Desagraïda, inútil, desgraciada !!!!! has vist el que has fet??? Tu et dones compte que per culpa teua s’ha trencat el “mando” de la tele??? Imbècil, que ests una imbècil. Ara que fem? per la teua culpa ¿et dones compte? jo tot el dia treballat i ¿tu que fas? vas i trenques el “mando” ¿així és com m’agraeixes el que faig per tu?

Angelita, en la ma esquerra és sostenia la gassa que començava a tintar-se de roig sang per l’hemorràgia del trau, amb la ma dreta tenia un mocador en el que es tapava la boca per tal que els gemecs que no podia reprimir posaren més nerviós a Paco, i amb cap catxo no atrevia a mirar, ni a intentar disculpar-se tan sols , per por a donar peu a Paco per que continués pagant-la amb ella.

Paco.- Mai aprofitaràs per a res. Ves agafa un caixó i posat ahi. Que per la teua culpa ara no va el “mando”.

El remalparit de Paco va ser seure a Angelita al costat de la televisió en un basquet de taronges, la pobra Angelita en la ma esquerra continuava sostenint la gasa a la cella, la qual ja estava tota roja i no admetia ja més sang, amb la dreta seguia amb el mocador al la boca ofegant els gemecs del dolor i preguntant-se per que aguantava això.

El Paco de tant en tant... ordenava ...

Paco.- Posa la primera a vore el que fan !!!.

I Angelita allargava la ma amb el mocador brut de baves i mocs i canviava de canal.

Paco.- Dona veu que amb l’escarot que fas no ho sent bé.

I Angelita allargava la ma i li donava veu.

Paco.- Posa ara la cinc que ahi no fan res...

I Angelita li s’escapava un gemec que intentava ofegar amb el mocador brut i allargava la ma i posava la canviava de canal .......

---------------------------------------

De vegades tindríem que revisar els objectes que tenim a casa i vore quins son susceptibles de ser utilitzats com armes blanques... o en el seu defecte vore quines persones sobren a la nostra vida.

Qualsevol paregut amb la realitat NO es pura coincidència.

Foto: armes blanques.