ANGELITA I PACO
Com els vaig conèixer.

EN EL FONS TINC ÀNIMA D’ASSISTENT SOCIAL

D’entre totes les tonteries que fan les entitats bancàries per captar clients, hi ha una que m’encanta i per la qual alguns clients és donen a conèixer i serien capaços de vendre a sa mare per 5 euros (en una altra època haguera dit per 10 duros). Estic parlant de la puta mania que tenen de regalar coses a canvi d’acumular diners als comptes a la vista.

Si, allò que es diuen punts estrella, espigues daurades, etc etc, depenent de l’entitat que estigues.

En el meu cas, va haver un any que entre les coses de “marchaidassing” o com collons és diga, hi havia un joc de dominó, (xamelo, per als més posats en matèria), una manta de viatge, “cartera señora” i un regal del qual m’enrecordaré mentre tinga ús de raó, una navalla “multiusos”, si, d’eixes que tenen de tot.

Va vindre a l’oficina una clienta, de la qual és comentava que el marit de tant en tant li mostrava per on es va a València via bufetada, carxot i patada. Anem, el que ara és diu violència de gènere.

Ella sempre m’ha paregut una bona dona, sense sort en la vida, però molt bona dona i amb un cor i una innocència que ratllava límits poc coneguts, pot ser per això va a aplegar a ser víctima del seu home.

Ho recorde com si fos avui ...(oficina on treballava jo aleshores, a mig matí i cosa rara sense ningú a l’oficina, llevat de mi i de la clienta)

- Bon dia.
- Bon dia. Angelita (vaig dir jo amb el meu somriure habitual)
- Ai mante, ¿quantes espigues tinc de les targetes?
- Espera i t’ho dic, Angelita (clac, clac, clac, buscava jo teclejant pel mon del micro-circuits). Mira tants punts tens, ahi tens el catàleg, pega una ullada i quan ho tingues triat m’ho dius.
- A vore... ( al cap d’uns minuts d’haver repassat el catàleg i amb una decisió ràpida va dir) Mira rei, em demanes la “navaja multiusos” que al meu home li farà molta gràcia.

Jo que veig que tria la navalla, i pensant que donat el seu estat, no era el que més li convenia... li vaig insinuar...

- Mira Angelita, i si agafes el dominó, pareix més xulo que la navalla.
- Aiss no, la navalla m’agrada més i al meu home li farà més profit.
- Però dona, amb el dominó estareu més entretinguts. ( jo tot subtil)
- ¿tu creus? ¿ que faràs demanar el dominó?
- Clar que si dona, el dominó molt millor.
- Val, demana el dominó tens raó.

Quan ja pareixia que l’havia convençuda, i sempre posant per davant la seua integritat física, torna enrere i rectifica.

- Mira que no!!! , demana’m la navalla.

I jo posant-me ja nervioset, vaig i deixe de costat la subtilitat, donat el poc èxit que havia tingut la negociació a bones... i li retruque.

- Tu fes el que vulgues, Angelita, però tingues en compte que jo, de tu, demanaria el dominó, tu pensa que a un mal tirar... el dominó com a molt et pot per un trinxo al cap, i en un poc de mel o una pomadeta tindràs prou, i si tries la navalla, el resultat final poden ser punts de sutura a urgències de l’hospital.

- Aiss!!! com eres, “bordantxo” que eres un “bordantxo”, però no. Demana’m la navalla ho tinc clar.
- Com tu vulgues. ( Ho vaig deixar per impossible, tot i que em sabia greu)

El cas que ella va eixir per la porta, i jo vaig continuar amb les meues tasques habituals en horari laboral. Just quan ja era hora de tancar donades ja les 3 de la vesprada, va sonar el telèfon de l’oficina i en agafar-lo escolte com un gemec per l’auricular, vaig preguntar qui era i l’interlocutor gemegava més. No cal ni dir que vaig caure al moment que la dels gemecs, era Angelita.

- Angelita?, ets tu? ¿Qué et passa?
- (gemecant ja, el que és diu en confiança) Ai mante, que tenies tu raó, refés el “pedido” i en compte de la navalla, demana’m el dominó, que amb una mica de sort quan me’l reballe al cap s’escamparan les fitxes i tot quedarà en un trinxo. ¿ per cert, en compte de caixa de fusta, les fitxes no poden anar en borsa de tela?

Definitivament ... tinc ànima d’assistent social.
Qualsevol paregut amb la realitat... NO és pura coincidència.

D’aquesta història, que s’assembla molt a la realitat, va neixer un personatge que és el fil conductor de moltes altres més.

foto: la meua navalla quan ix a fer muntanya.